El concurso “¡Narrando Europa!”

Тук е текса на изминалото издание на приза „Разказваме Европа!"

Проектът «Европейски памети” има удоволствието да покани всички европейски граждани – мъже и жени от всички възрасти и култури да участват в автобиографичния конкурс «Разказваме Европа»

Посредством тази инициатива ние желаем да покажем хилядите истории и лица, които съставляват нашата Европа.

Истории от миналото и настоящето, но така също и мечти, желания и утопични фантазии, които също могат да ни помогнат да си представим и да ни пренесат в една друга възможна Европа.

El concurs va rebre uns 400 relats que van ser presentats en set idiomes diferents, incloent-hi textos, vídeo-narracions, àudio-narracions i foto-narracions de tipus autobiogràfic i biogràfic. 

En una primera fase es va realitzar una selecció d’àmbit estatal: es van llegir i examinar totes les històries i es van seleccionar 21 històries que van formar part de la primera ronda. Una segona selecció va ser duta a terme per un jurat europeu, constituït per membres procedents de tots els països que participaven en el projecte.

“El projecte Memòries d’Europa es complau a convidar tots els ciutadans europeus, homes i dones de totes les edats i orígens culturals, a participar en la segona edició del concurs autobiogràfic “Narrant Europa!”. Amb aquesta iniciativa desitgem donar a conèixer la multitud i diversitats d’experiències i rostres que conformen la nostra Europa...”

Aquestes eren les frases inicials de la convocatòria que convidava els ciutadans i habitants d’Europa a explicar les seves històries per optar al premi “Narrant Europa!”. El concurs va rebre uns 400 relats que van ser presentats en set idiomes diferents, incloent-hi textos, vídeo-narracions, àudio-narracions i foto-narracions de tipus autobiogràfic i biogràfic. 

En una primera fase es va realitzar una selecció d’àmbit estatal: es van llegir i examinar totes les històries i es van seleccionar 21 històries que van formar part de la primera ronda. Una segona selecció va ser duta a terme per un jurat europeu, constituït per membres procedents de tots els països que participaven en el projecte. El resultat d’aquesta selecció són les històries que podeu llegir en la publicació final

No va ser fàcil fer una selecció de les històries presentades. Però el premi és, per sobre de tot, una oportunitat per participar, i podem assegurar que cada relat presentat és una contribució única de gran rellevància.  Però tot i així, s’havia de fer una selecció. Per tant, en aquestes pàgines intentarem explicar la rellevància de la feina realitzada i de la totalitat del projecte.

Veure els resultats a aquest enllaç : els guanyadors

històries seleccionades a nivell nacional

Els guanyadors i les tres àrees temàtiques

Cada un dels tres “guanyadors” representa un contingut i una tècnica narrativa considerats d’especial importància en relació a les tres àrees temàtiques del premi; de fet, l’Arxiu Digital Memòries d’Europa, que continuarà acceptant històries tot i la conclusió del premi, es divideix també en les mateixes àrees temàtiques. Les set històries que van obtenir el “premi especial” també van ser escollides pels seus mèrits pel que fa al contingut temàtic, així com a la tècnica narrativa.

Camins d’Europa a través de la diversitat

La primera àrea temàtica rep el títol “Camins d’Europa a través de la diversitat”. Aquesta secció del premi (i de l’arxiu) conté històries narrades per ciutadans europeus sobre temes diversos: memòries relacionades amb diferents aspectes de la vida, com les relacions personals, la feina, la vida quotidiana... però també memòries vinculades als viatges, als costums, a les tradicions i als esdeveniments històrics viscuts en primera persona.

La història guanyadora en aquesta àrea temàtica, No t’enfadis , es podria incloure més específicament en la categoria “La meva història dins de la història d’Europa”. En aquesta narració, a través dels records personals d’un nen que viatja amb la seva família per diferents països europeus pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, el lector pot apreciar el que va constituir la base del naixement d’Europa: la consternació pel que havia succeït –l’horror i la devastació infinita–, junt amb el desig de pau i reconciliació que va néixer d’aquest dolor i patiment. Tot això és el que transpira la història a través d’una experiència personal, un petit episodi aparentment sense importància però que, no obstant això, queda gravat clarament en la ment del nen.

Experiències de pertinença a  Europa

La segona àrea temàtica rep el nom “Experiències de pertinença a Europa”. En aquesta secció volíem promoure el relat de vivències que es troben en els fonaments del fet de “sentir-se europeu”, continuant la trajectòria iniciada en l’edició anterior del premi, que estava dedicada a les experiències personals d’Europa[1] . Crèiem important obrir aquest capítol al menys per dues raons:

- Per continuar explorant  el “sentiment de pertinença a Europa” en les seves múltiples ramificacions, i constatar que aquest sentiment no entra en conflicte amb altres lleialtats nacionals o culturals, sinó que poden coexistir sense problemes.

 - Per recordar a la gent jove en especial que Europa és fruit de les lluites i dels èxits passats i que ha nascut d’un desig de pau i convivència (encara que avui en dia ens pugui semblar avorrida, o fins i tot antiquada, per la seva estructura burocràtica).

 També en aquest apartat la història guanyadora,  Història  d’una vida entre dos colors, té el seu origen en el passat, en l’Espanya de Franco. Per a alguns dels personatges d’aquest relat oposar-se a un règim opressor i lluitar per la democràcia ja significava “sentir-se part d’Europa”, mirar cap a Europa amb esperança. Però la vida no surt tal i com s’havia previst: dues persones que pertanyen a ideologies polítiques oposades s’enamoren i, malgrat les seves radicals divergències polítiques, comencen a construir una família (la seva filla és qui ens explica la història). Potser això també constitueix un símbol i una metàfora d’una Europa que busca estar “unida en la diversitat”.

Una altra Europa és possible, en desenvolupament

La tercera temàtica s’anomena “Una altra Europa és possible, en desenvolupament” i inclou històries de compromís social situades a Europa. En aquest cas, també són diferents les raons que ens han portat a establir aquesta àrea temàtica:

- Centrar-se en la importància d’una Europa conformada per les persones, la democràcia i els drets, per sobre d’una Europa que dóna prioritats als assumptes econòmics.

- Centrar l’atenció en milers d’històries d’acció popular que sovint no s’arriben a conèixer, i per aconseguir-ho intentem alimentar la convicció dels ciutadans europeus que és possible  col·laborar per aconseguir canvis, que actuar col·lectivament és possible i necessari, i que això proporciona un sentit més ampli a la nostra vida social i individual.

 - Donar suport a l’intercanvi de coneixements i experiències entre els qui treballen pel canvi social en diferents països i des de diferents esferes. 

La història que ha resultat guanyadora en aquesta secció és un vídeo molt evocador que narra la història d’una comunitat  –una petita localitat de Bulgària– que coopera per aconseguir que arribi l’electricitat a casa seva. Aquesta història ens recorda que molts dels avenços dels quals podem gaudir en l’actualitat (i no només els de tipus material, sinó també els relacionats amb els drets) són fruit de l’esforç conjunt de les generacions anteriors, de manera que la història ens instiga a recuperar el sentit de socialitat i d’acció conjunta encaminada a aconseguir un bé comú. 

Una altra història que es troba entre les guardonades amb el premi especial i que també forma part d’aquesta àrea temàtica és el vídeo La fortalesa global , que els membres del jurat han considerat especialment significatiu pel tema que tracta: el fenomen de la immigració i la possibilitat de crear activitat per a la integració i el diàleg intercultural entre els emigrants i la població local. Aquesta és una història actual que demostra que el relat és important com a “instantània” no només del passat, sinó també dels temps actuals.

Però no és la nostra comesa descriure en aquesta introducció totes les històries, ja que més endavant podreu trobar les raons més detallades per les quals van ser escollides guanyadores. En canvi, ens agradaria concloure aquesta introducció dedicant unes paraules a explicar per què és important que els habitants d’Europa, de qualsevol edat, cultura i condició social, conservin i comparteixin les seves memòries.

Les raons que hi ha darrere del projecte Memòries d’Europa

Les històries com a forma de coneixement

En primer lloc, creiem que les històries són un mitjà per penetrar en la nostra història recent, a través del poder i la vitalitat dels relats narrats per les persones que han viscut aquests esdeveniments. Això pot produir-se de diferents maneres.

A partir dels relats podem aprendre sobre molts aspectes de la realitat, als quals molt poques vegades se’ls dóna espai en els mitjans de comunicació de masses o en altres canals informatius: per exemple, la història 1991 ens explica com, malgrat molts dels progressos que la reunificació de l’Alemanya de l’Est i l’Alemanya de l’Oest va comportar, aquest esdeveniment també va causar grans problemes –en termes de pèrdua de llocs de treball– a causa del tancament de fàbriques i universitats. Pot ser que siguin els efectes secundaris d’una Europa massa orientada cap al mercat. D’altra banda, Descobrir una llengua ens trasllada a les vivències de nens i nenes que després de la Segona Guerra Mundial van ser enviats per les seves famílies a fer estades amb famílies d’altres països, lluny dels llocs castigats i destruïts per la guerra. Potser va ser llavors quan aquests nens i nenes van aprendre a viure amb dues cultures. 

No obstant això, no només és important el que sabem, sinó també com arribem a conèixer-ho. De fet, explicar la pròpia història fa possible viure la història d’una manera directa i emotiva, amb una major implicació. És evident que aquesta manera d’aprendre ha de complementar-se amb un tipus de coneixement més organitzat i “objectiu”, però les històries poden construir portes que ens conviden a entrar en esferes de realitats contemporànies i històriques en les quals ens sentim més implicats.

Podem aprendre a través de l’experiència?

Una altra qüestió crucial que podem formular és: podem aprendre del passat? Ara sabem que de cap manera això pot passar “automàticament”. Després de la Segona Guerra Mundial es va dir que aquest succés mai hauria d’oblidar-se per evitar que tornés a passar una cosa semblant. Però més endavant, altres guerres i altres genocidis han tacat de sang Europa, i Europa tampoc pot ometre la seva responsabilitat en molts altres escenaris d’horror en diferents llocs del món. 

No tenim una resposta definitiva, però creiem que mentre les nostres memòries i els nostres recursos puguin suposar una oportunitat de coneixement i de transformació, hem de generar ocasions per compartir, estudiar i reflexionar sobre les memòries que tenim del passat. La memòria i la pràctica de la narració poden oferir –si es promouen adequadament– oportunitats per aprendre i poden erigir-se com a un mitjà per desenvolupar la consciència individual i col·lectiva.

Aprendre sobre la diversitat

Un aspecte molt important del paper educatiu que pot tenir avui en dia la narració de la pròpia història és que aquesta contribueix, sens dubte, al coneixements dels diversos móns i cultures que conformen la societat europea actual (així com el món en general). La cultura de la xenofòbia, la por i el racisme s’alimenta d’una falta de coneixement de l’altre, de la simplificació, dels prejudicis i dels estereotips. Dialogar amb “l’altre” i aprendre directament sobre el seu món és la millor manera de dinamitar la base dels prejudicis, sobretot en una època en què la identitat és cada vegada més fluida, híbrida i en constant transformació. 

Els plaers de la narració i la participació…

El projecte Memòries d’Europa , per tant, té com a principal objectiu contribuir a la difusió de la passió per explicar la pròpia història i el desig d’explorar diferents formes d’expressió, que ara estan a l’abast de tothom gràcies a la difusió de la tecnologia digital. Sens dubte aquest és el primer pas en un viatge que ens pot implicar com a individus i també com a integrants d’una societat, mentre descobrim que cada història, incloent-hi la nostra, conté un patrimoni de vivències i coneixements que podem compartir amb els altres.

Els instruments creats pel projecte

Durant un període de dos anys, el projecte ha generat moltes activitats i instruments que poden seguir vigents fins i tot després de la finalització “oficial” del projecte. Aquest instruments són, entre d’altres: 

- L’Arxiu Digital Memòries d’Europa, al qual es poden continuar pujant històries en diferents formats: textos, vídeo-narracions i foto-narracions autobiogràfiques i biogràfiques. 

- La creació i consolidació, en diferents països col·laboradors, d’activitats permanents sobre narració i, en alguns casos, de grups “activistes del relat”, persones que recullen i “acompanyen les històries en el món”, organitzant trobades i iniciatives de comunicació a través de la xarxa.

- La creació al portal d’una secció relacionada amb les metodologies narratives, a més d’una base de dades d’organitzacions europees dedicades a l’estudi de la memòria històrica.

Però, per sobre de tot, el projecte continuarà i serà cada vegada més efectiu per promoure els relats personals com a forma de participació, sempre que desperti l’interès dels ciutadans europeus que vulguin deixar la seva pròpia empremta i contribuir així al corpus de coneixement compartit sobre l’ethos d’Europa i la seva història. 

                         (Els coordinadors del projecte)

[1] El projecte “Narrant Europa!” ja ha celebrat una primera edició del premi “Narrant Europa!”.

Saturday, September 11, in the charming Tempietto of Colledestro in Pieve Santo Stefano the prize-giving ceremony of the second edition of the Competition "European Memories"took place.